Jugant a la ruleta russa amb els incendis forestals

Al Maresme, en els darrers 10 anys, des dels Ajuntaments, les Agrupacions de Defensa Forestal, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Maresme, els Bombers i Agents Rurals del Maresme i la pròpia Generalitat de Catalunya, hem estat treballant plegats per establir tot un sistema de prevenció d’incendis forestals que ha donat, i dóna encara els seus fruits: els incendis forestals han disminuit considerablement, i els danys a persones i béns s’han reduit fins a la mínima expressió.

 

En un territori on els boscos ocupen el 55% de la superfície del Maresme, avui, però, la cruesa de la crisi i la manca d’un pla de prevenció a nivel territorial, posa en perill tota la feina i els èxits acumulats.

De vegades, de retallada a retallada, no ens adonem del conjunt del desastre. Anem a fer memòria del que ha passat en els darrers anys.

  • La reducció de més del 90% de les subvencions pel manteniment de les franges de protección perimetral d’urbanitzacions,
  • la reducció del 100% de les subvencions d’inversió de les Agrupacions de Defensa Forestal i de més del 50% de les subvencions de manteniment del material de les ADF,
  • les retallades fins a un 70% de les subvencions de les Federacions d’ADF -entitats que coordinem, dinamitzem i dirigim les ADF en el dia a dia i en cas d’emergència-,
  • l’eliminació a la pràctica dels ajuts per ordenació i gestió forestal, i molts d’altres exemples, deixen aquesta comarca a l’abast dels incendis forestals.
  • la no subvenció del 90% de les propietats del Maresme afectades per les ventades i nevades del 2010.

Per sort, la meteo ens acompanya, i a primers de juny, encara no hem entrat a l’alt risc d’incendi forestal que, per aquestes dates, seria habitual al Maresme.

Però aviat hi serem. Això no en tenim cap dupte.

I aleshores, ens salvarà la professionalitat dels bombers, agents rurals, tècnics i brigades municipals, i mossos que, malgrat les retallades de sou, continuaran estant al peu del canó. I el sobreesforç dels Ajuntaments i dels veïns per mantenir les franges de protecció d’urbanitzacions. I, finalment, als voluntaris i voluntàries de les ADF, que, molts d’ells a l’atur, dediquen el seu temps a la prevenció i l’extinció dels incendis forestals.

Tot i així, no sabem quan de temps podrem aguantar aquesta situació. No podem continuar jugant a la ruleta russa amb els focs. Ens cal immediatament recursos, imaginació, i una planificació que redueixi el risc i ens garanteixi l’èxit en cas d’emergència.

Deixa un comentari